Mireu com creixo!!

En tot aquest temps ja he anat creixent i tot i que a mi no se'm veu es pot veure perfectament si donem un cop d'ull a la panxa de la mama.

Ara ja li peso més.... si ja estem de 29 setmanes!! Això vol dir.... que en queden 11!!!

Mireu quines panxes!:

La meva habitació

Doncs resulta que de mica en mica els papes ja em van arreglant l'habitació. La veritat és que està quedant ben xula!!!!

Us deixo aquest collage perquè veieu de que us parlo:

Ah!! Com veieu ja tinc el moisès a punt!!!!

La meva eco 4D

Doncs resulta que quan tot just estava jo de 27 setmanes es veu que el papa i la mama per celebrar el seu aniversari de casament (que feien 1 any!) van anar a un doctor perquè fes que jo sortís per una tele i se'm veies tal i com estic a dins de la panxa de la mama.

Però jo aquell dia tenia molta son i no estava per gaires coses. Sé que em van donar xocolata... i mira que m'agrada!!! però res.... ni amb això, ni amb la coca cola, ni amb un caramel van fer despertar-me prou com perquè em girés.

A més aquell metge em sacsejava molt!!!! Va haver-hi un moment que fins i tot em vaig enfadar!

Però sé que els papes es van emocionar molt al veure'm i desprès d'unes dues hores de copets van aconseguir que mirés una miqueta cap a ells.

La mama ha fet un vídeo molt xulo aquí us el deixo!!!

He voltat més de mig món
he caigut dins del teu nom
m´he gastat el seny
he perdut amics
hi ha tantes coses que nomes a tu et puc dir

Vull estar sempre amb tu,ohhh
vull que vinguis aqui, amb mi,si

Si em dius que he llençat el temps
només ho sento quan et parlo i no m´entens
fa tres dies que no et veig
i ara que et trobo un altre cop vull dir-t´ho així

Vull estar sempre amb tu, ohhhh
el meu amopr ets tu
vull que vinguis aquí amb mi,si,amb mi

Mil tresors i un sentiment
tot s´amuntega i al final només puc dir

Vull estar sempre amb tu, ohhhh
el meu amor ets tu
vull que vinguis aquí amb mi,si (x2

Sempre amb tu,sempre amb mi
sempre amb tu,si,amb mi
si!
sempre junts,sempre amb mi

Laia

Hola!!!!

Sóc la Laia, en aquests moments encara sóc dins de la panxa de la meva mare i pel que crec tot va començar per l'octubre del 2007.

Els pares es veu que van decidir venir-me a buscar pel setembre del 2007 però no van trobar-me perquè la mare diu que va tenir una regla el 9 d'octubre que va fer que no fos possible la meva arribada, tot just un dia abans del seu aniversari, es va posar molt trista....

Però van anar fent camins per venir-me a buscar i un dia, exactament el 4 de novembre la mare va comprar una cosa amb el pare que es diu Predictor que seria una mena de mag que els diria si m'havien trobat, doncs aquella bruixa de la regla havia de venir el dia 5!!!

I van haver-hi bones noticies perquè el mag Predictor va dir que sí!!!!! Jo ja començava a créixer dins la panxeta de la mare!!!!!!

Es van emocionar molt... tant que era al migdia i ni van dinar perquè el menjar no els passava!!!

Aleshores ja sabien quins noms em posarien; si era un nen Xavier i si era una nena Laia.

I vet aquí que són una nena!!!!! així que em dic Laia (mama no em diguis més Laiona!!!!), i ara us explicaré d'on ve el meu nom:


"És cert que molta gent pensa que el nom de Laia prové d’Eulàlia. Però en aquest cas realment és ben bé al contrari.

Ens trobem davant de l’origen d’un nom en el que és Eulàlia qui deriva realment de Laia.

Tot remunta als primers pobladors ibers a Catalunya.

Es creu que en un principi existia una gran ciutat a dalt de la muntanya de Montjuïc que s’anomenava Laie. I aquest mateix nom va fer derivar els noms dels diferents pobladors ibers que van anar existint al llarg de la costa catalana com els lacetans i els laietans.

D’aquesta manera el mot laietà d’aquests pobles prehistòrics sembla ser que es refereix als descendents de la primera laietana; la seva pròpia deessa, doncs laietans vol dir fills de LAIE.

Amb el pas dels anys la Laie es va convertir en la Eulàlia “la que habla bien” desprès de que els pobles invasors obliguessin als ibers a perdre les seves creences autòctones, totes aquelles de la seva pròpia llengua. I així doncs el cristianisme va acollir ja el originari nom de LAIE (Laia) com Eu-LALIA.

Totes les tortures que van fer patir la LAIE van ser decisives perquè la patrona dels laietans passés a ser la Mercè i diu la llegenda que per santa Eu-LALIA sempre plou perquè la Mercè plora per la LAIE.

A Mataró podem trobar l’escultura de “Laia l’arquera” que es representada com una figura femenina que recorda traços de dibuix prehistòrics i que sosté un arc. Segons diuen és la deessa d’aquells ibers que uneix l’home i la terra, és maternal, fèrtil però terrible a l’hora de defendre’s.

És evident que Laia no té santoral propi ja que en l’època dels laietans no hi era ni molt menys la creença catòlica i en quan el catolicisme va aparèixer el nom de LAIE ja feia temps que havia sigut canviat pel d’EU-LALIA. Així que en el santoral només apareix la celebració de Santa Eu-LALIA pel 12 de febrer i totes aquelles amb el nom de Laia provinent de l’antiga LAIE agafen aquest dia per celebrar el seu santoral."

Apa doncs ja ho sabeu!!!! Hi ha molta gent que no se la creu aquesta història... però a que és xula!!!??? En tot cas Laia és un nom curt i català i a mi m'agrada moltíssim!!!!!

Ens veiem!!!!