Doncs això familia que com ja sabeu ja sóc aquí!!! Vaig néixer el diumenge 13 de Juliol a les 19:20h amb un pes de 3250gr i una llargada de 47'5cm!! La veritat ho tenia un pèl preparat i és que volia néixer pel sant del papa.... Felicitats Papa!!!!!
Tot va anar molt ràpid, la mama es va passar el dissabte nit ja amb unes contraccions rares, doncs no eren com li havien dit que serien. Només notava que se li posava la panxa dura i un lleu dolor de ronyons.
I així anar fent fins que diumenge a la tarda allà a les 16h eren més seguides i el dolor de ronyons més pronunciat. A casa havien vingut els tiets Juanjo i Marta amb el cosinet Jose i entre ells i el papa van convèncer a la mama de pujar a Can Ruti a que li fessin un cop d'ull. I es que la mama no es pensava pas que ja arribés el moment!!!!
Un cop al hospital van seure a la mama en una cadira de rodes mentre el papa anava a buscar els papers per l'ingrés. En aquells moments la mama ja estava molt nerviosa i pensava si podria ser veritat que jo ja vingués aquell dia al món.
La van fer passar a una habitació on li van fer un "tacte" mentre el papa ja esperava fora. Aleshores encara la mama estava "verda" i la van portar a monitors.
Allà ja va poder venir el papa. Van estar una estona mirant com les contraccions eren cada cop més seguides fins que es van tornar a emportar a la mama a fer un altre tacte. Aleshores va ser quan es va adonar que ja havia caigut el tap mocós!!! I la doctora va decidir que ens quedàvem... a la mama ja li posaven la bata del hospital... quins nervis!!!!
Vam passar a la sala de dilatació on també estàvem amb els monitors. Allà la mama ja estava molt nerviosa, el papa li donava la mà i els ronyons cada cop feien més mal i més seguit.
De cop i volta va venir la doctora va mirar la gràfica i li va dir a la mama que li havien de provocar les aigües, doncs la veritat jo no tenia prou força per fer-ho.
I en aquell moment la mama ja va saber que si, amb tota seguretat jo ja venia aquella nit.
Però en trencar les aigües van veure que m'havia fet caca a dins, i aleshores la doctora li va dir a la mama que havien de fer una cesària!!!! Ella es va posar molt nerviosa i el papa també, però els metges la van treure d'allà tan ràpid que els papes ni es van poder dir res.
I de cop i volta la mama ja era dins el quiròfan, tremolava de por i de nervis. La veritat no va ser una sortida meva gens fàcil però quan li van dir que ja era fora i que estava bé aleshores tots els mals es van passar.
Vam sortir de la sala de reanimació cap a l'habitació 2416 les dues juntetes estirades en el llit i a fora esperaven per veure'm: els avis Francesc i Maria, els avis Joan i Rosa, la tieta Marta i la tieta Silvia.
Aquella nit la mama no va dormir gens de l'emoció i em mirava sense creure's que ja estigués amb ella.
La durada a l'hospital va ser fins dijous que ja ens van donar l'alta. I allà em van venir a veure tots els avis, tiets, tietes i el cosinet Jose. La tieta Mercè i l'oncle Joan. Les amigues de la mama Mònica i Mari de la farmàcia i la Merche. La Carol, en Ramon i en Roger. I Les amigues de la iaia Maria: Eugènia i Lali.
Ara a casa tot es adaptar-nos...... ja us aniré explicant!!!!
Molts petons...... Laia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
